martes, 7 de noviembre de 2017
Les revolucions burgeses
...
Napoleó i l'Imperi
El cinema i la història: Waterloo. Sergei BONDARCHUK, 1970
Waterloo és una èpica superproducció italosoviètica dirigida per Sergei Bondarchuk, produïda de Dino de Laurentis i protagonitzada per Rod Steiger (Napoleó) i Cristopher Plummer (duc de Wellington), que reconstrueix amb prou fidelitat i un enorme desplegament de mitjans (hi participen milers d'extres de l'exèrcit soviètic) el període dels Cent dies, des de la fuga de l'illa d'Elba fins a la derrota a la batalla de Waterloo, que centra la major part del metratge del film.
La pel·lícula mostra la caiguda de Napoleó després de la batalla de les nacions o Leipzig, derrotat per la coalició de les tres monarquies absolutistes (Àustria, Rússia i Prússia) i la Gran Bretanya, el seu desterrament a l'illa d'Elba (davant les costes italianes), la seva èpica fuga i triomfal retorn a França, on deposa sense dificultats i entre aclamacions el restaurat Lluís XVIII de Borbó, i la definitiva i irrevocable derrota de Waterloo (1815). La darrera batalla de l'emperador és reconstruïda amb molts de mitjans, força fidelitat i un gran realisme, amb moments espectaculars: a tall d'exemple, la càrrega de la cavalleria imperial contra els quadres de la infanteria britànica. La batalla és indecisa fins que l'arribada dels prussians, in extremis, salva els anglesos de la derrota i condemna Napoleó a una desfeta total. En mans dels seus captors, morirà desterrat a la remota illa de Santa Helena.
(Versió doblada a l'espanyol)
La crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic Règim
A l'Europa dels segles XVII i XVIII les noves activitats econòmiques, el desenvolupament del capitalisme mercantil en uns imperis colonials globals i una economia-món capitalista, l'ascens de la burgesia i l'èxit del seu correlat ideològic, la Il·lustració, varen soscavar els fonaments de l'Antic Règim. Aquestes transformacions, iniciades en el segle XIII i impulsades a una escala planetària a partir de l'era dels descobriments geogràfics (segles XV i XVI),varen desbordar les rígides costures polítiques de l'Antic Règim i les relacions socials pròpies del mode de producció feudal. Les contradiccions assoliren un punt crític al llarg del segle XVIII i posaren les bases del món contemporani. Cent anys abans, a Anglaterra i Holanda, sengles revolucions havien derogat l'Antic Règim i donat pas a governs parlamentaris amb un creixent protagonisme de la puixant burgesia. Aquestes dues revolucions anticipen en més d'un segle la gran revolució francesa de 1789 que enderrocarà definitivament l'antic Règim al país més poblat i més pròsper de l'Europa continental i obrirà la porta a la història del món contemporani..
Els fonaments de l'Antic Règim
El cinema i la història: La presa del poder per Lluís XIV. Roberto ROSSELLINI, 1964
La Prise du pouvoir par Louis XIV (La presa del poder per Lluís XIV) és un telefilm realitzat el 1966 per Roberto Rossellini per a la televisió francesa. El film mostra la construcció del poder personal del rei com a monarca absolut a l'alba del seu regnat.
(Versió original francesa amb subtítols en portuguès)
La contestació a l'Antic Règim.
Les revolucions angleses del segle XVII i la construcció d'un règim parlamentari
El cinema i la història: Cromwell. Ken HUGHES, 1970
Cromwell, film dirigit el 1970 per Ken Hughes per a la Columbia pictures, amb guió del mateix Ken Hughes, és una ambiciosa reconstrucció de la primera revolució anglesa. S'hi reflecteixen el fracàs del rei Carles I Stuart a l'hora d'implantar la monarquia absoluta, les disputes entre el rei i el parlament, els conflictes religiosos i socials, les guerres civils angleses de 1642-1649, l'execució del rei, la proclamació de la Commonwealth i l'ascensió al poder de Cromwell.
(Versió original anglesa amb subtítols en anglès)
(Versió doblada en italià)
martes, 14 de marzo de 2017
Suscribirse a:
Entradas (Atom)