Al llarg de la dècada de 1931-39, l'imperialisme italià i japonès, l'expansionisme agressiu del III Reich hitlerià, la remilitarització del món, el fracàs de la SDN, la inútil política d'apaivagament de les democràcies davant el nazisme, l'establiment d'un sòlid eix Roma-Berlín-Tòquio i l'aïllament de l'URSS generaren un seguit de conflictes que desembocaren, després de vint anys de tensions, en una nova -i més greu- conflagració: la Segona Guerra Mundial.
La cronologia d'aquesta escalada posa de manifest la llarga gestació del conflicte que esclata amb la invasió de Polònia i l creixent agressivitat de les potències de l'eix nazi-feixista (el III Reich hitlerià, la itàlia de Mussolini i el Japó militarista).
1923-32. "Pacificació de Líbia". Guerra italo-senussi.
1931. Incident de Mukden. El Japó ocupa Manxúria. Hi crea l'estat titella del Manxukuo.
1932. Assassinat del primer ministre Inukai Tsuyoshi. El Japó cau en la dictadura militar.
1933. Hitler, canceller d'Alemanya.
1933. El Japó i Alemanya abandonen la SDN.
1935. Invasió italiana d'Etiòpia. El 1936 Itàlia abandonarà la SDN. Imperi Italià.
1935. Plebiscit per a la reintegració del Sarre en el Reich. 91% de vots favorables.
1935. Tractat francosoviètic d'assistència mútua.
1936. Eix Roma-Berlín. Tractat d'amistat italoalemany.
1936. Alemanya i el Japó signen el pacte Antikomintern contra l'URSS.
1936. març. Remilitarització de la Renània.
1936-39. Intervenció italoalemanya en la Guerra Civil Espanyola.
1937. Invasió japonesa de la resta de la Xina. Segona guerra sinojaponesa. El Japó ocupa Pequín i Xangai. Matança de Nanking: 300.000 civils són assassinats per l'ocupant japonès.
1938. març. Anschluss. Annexió d'Àustria al III Reich hitlerià..
1938. setembre. Annexió dels Sudets. Conferència de Munich. Política d'apaivagament.
1939. març. ocupació i partició de Txecoslovàquia (Alemanya, Hongria i Polònia). Annexió de Memel /Klaipeda (Lituània) al III Reich.
1939. març. Garanties britàniques (i franceses) d'assistència mútua a Polònia en cas d'agressió.
1939. abril. Ocupació italiana d'Albània.
1939. maig. Pacte d'Acer entre l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
1939. agost. Pacte de no-agressió entre Alemanya i l'URSS (Pacte Ribbentropp-Molotov).
Quan l'1 de setembre de 1939 Alemanya invadeix Polònia i esclata la Segona Guerra Mundial, per al xinesos i japonesos la guerra havia començat, com a mínim vuit ans abans: el 1931, l'ocupació japonesa de Manxúria havia donat pas, el 1937, a la guerra sinojaponesa.
Durant les dues dècades que separen la Primera Guerra Mundial de la segona, un seguit de conflictes ensagnen Àfrica (guerres de Líbia i Etiòpia), Àsia (ocupació de Manxúria i guerra sinojaponesa) i Europa (guerra civil espanyola, annexió d'Àustria al III Reich, partició de Txecoslovàquia...).
Al llarg d'aquestes dues dècades es constata l'agressivitat expansionista de les potències nazifeixistes (Itàlia i el III Reich) i el militarisme japonès, així com la impotència de la Societat de Nacions (SDN) per frenar-les, la inane política d'apaivagament de la Gran Bretanya i França i l'aïllament de la Unió Soviètica.
L'Imperi Italià
Tot just assolit el poder per part de Mussolini, Itàlia va embarcar-se en una cruenta guerra de reconquesta i "pacificació" de la colònia de Líbia que es perllongarà durant 9 anys (1923-32) i costarà la vida a quasi un quart de milió de libis.
El 1935, Itàlia invadeix l'Imperi d'Abissínia (Etiòpia), membre de la SDN, i proclama el rei Víctor Manuel emperador.
L'imperialisme italià en el Mediterrani prossegueix amb la itervenció armada en la Guerra Civil espanyola (1936-39) -durant la qual les Balears esdevenen, de facto, una base italiana- i amb la constant pressió sobre Albània, que culmina amb la invasió i ocupació del país (1939).
A més, el règim feixista fa seu l'irredentisme italià amb revindicacions territorials davant França (Còrsega i Savoia), Iugoslàvia (Ístria i Venècia-Júlia), Grècia, Malta i Tunis.
L'ambició mussoliniana de crear un Imperi Italià sobre Àfrica i el Mediterrani impulsarà una política exterior agressiva que ortarà Itàlia a aliar-se a l'Alemanya nazi en el Pacte d'Acer (1939) preludi de la guerra.
L'imperialisme japonès
La construcció del Japó com a potència imperialista imità la industrialització accelerada, però també el militarisme i el colonialisme de molts estats europeus. El Japó ja havia iniciat la seva expansió a fnas del segle XIX i principis del XX amb l'ocupació de Corea i de Formosa, i estenent els seus interessos en detriment de la Xina (derrotada en la primera guerra sinojaponesa) i Rússia (guerra russojaponesa).
La crisi econòmica dels anys 1930 va impulsar el Japó a construir-se un "espai vital" econòmic i colonial que li asseguràs les matèries primeres requerides per la seva indústria i els mercats necessaris per als seus productes.
Amb aquest objectiu, l'estat nipó impulsà una podersa indústria d'armaments i una política exterior agressiva que donaren a l'exèrit un poder polític inusitat. L'exèrcit japonès començà a actuar per compte propi amb l'anexió de Manxúria (1931) i provocà l'assassinat del primer ministre i la fi del poder civil en el govern japonès.
L'expansionisme japonès fou vist amb malfiança per les potències colonials europees (França, Holanda i Gran Bretanya) i pel nou competidor que irrompia en el Pacífic: els EUA. El Japó es retirà de la SDN, com Alemanya i Itàlia, signà amb Alemanya el pacte Antikomintern per fer front a l'URSS i, amb les mans lliures, invadí la resta de la Xina (1937, segona guerra sinojaponesa).
En esclatar la Segona Guerra Mundial els japonesos invadiren la Indoxina francesa i signaren a Berlín el pacte Tripartit, o pacte de l'Eix, que els unia a les armes italianes i alemanys.
L'estiu del 1941 els Estats Units s'unien a Holanda i la Gran Bretanya en un embargament general del petroli al Japó. Aleshores el Japó atacà la principal base naval dels EUA al Pacífic (Pearl Harbor, Hawaii) i els EUA entren en la guerra.
L'expansionisme alemany
Tot d'una que assolí Hitler el poder, Alemanya abandonà la Societat de Nacions (1933). El rebuig japonès, alemany i italià a l'ordre internacional i el recurs sistemàtic a la intimidació i la força marcaren els anys previs a l'esclat del conflicte.
L'objectiu de Hitler era seduir l'alt comandament militar alemany i arrossegar-lo cap a la seva política agressiva de construcció d'un Gran Reich que proporcionàs a Alemanya, per mitjà de la conquesta, l'espai vital necessari.
Hitler procedí per etapes i amb uan agressivitat creixent:
1935: annexió del Sarre mitjançant un plebiscit acordat amb la SDN: la reintegració del Sarre al Reich assolí un grau de suport extraordinar entre els habitants de la regió i donà un gran prestigi a Hitler.
1936: Hitlet trenca unilateralment el tractat de Versalles en procedir a la remilitarització de la Renània, sense cap reacció significativa de les democràcies. Mesos abans l'URSS i França havien signat un acord d'assistència mútua, que França i Gran Bretanya traïrien més tard en abandonar Txecoslovàquia durant la crisi dels Sudets a la conferència de Munich.
1936-39. Consolidació de l'Eix, amb la intervenció conjunta italoalemanya en la Guerra Civil espanyola al costat dels sublevats davant la no-intervenció de les democràcies (només Mèxic i l'URSS donarien suport a la República Espanyola). L'octubre de 1936 es formalitza l'Eix Roma-Berlín i el Japó firma amb alemanya el Pacte Antikomintern contra l'URSS (s'hi adheriran Itàlia i altres potències feixistes: Hongria, Romania, Bulgària, l'Espanya de Franco i el Manxukuo; a més de Finlàndia, agredida per l'URSS).
1938: Crisi dels sudets i acords de Munic. El setembre de 1938, per resoldre la crisi dels sudets (poblacions de la frontera txecoslovaca de llengua alemanya) instigada per Hitler, els ministres d'afers estrangers britànic (Chamberlain) i francès (Daladier) es reuneixen a la conferència de Munic amb els ministres alemany (von Ribentropp) i italià (el comte Ciano). Els acords de Munic avalen l'annexió alemanya dels sudets a espatlles del govern txecoslovac, que és abandonat pels seus aliats occidentals: «Han decidit sobre nosaltres, sense nosaltres», s'exclamarà el president txecoslovac Benes. La crisi dels sudets serà la culminació de la política d'apaivagament britànica i un punt d'inflexió en l'escalada de tensió alemanya: mesos després Hitler invadirà el que queda de txecoslovàquia.
1939. Partició i ocupació nazi de Txecoslovàquia i ocupació de Memel/Klaipeda (Lituània)
1939. Pacte germano-soviètic de no agressió.
1939. Crisi de Danzig i invasió de Polònia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario